Una frase ben certa : "se liga más en la biblioteca que en la discoteca"

Sobre l'amor i altres dimonis.

En una de les nostres nits de cine amb xocolata, em vist "Annie Hall" de Woody Allen.Tot plegat ens ha fet refexionar sobre l'amor...

L' habitual resident de l'habitació on hem vist la pel·lícula (l'Elisa- que també anirà escrivint en aquest blog-) estudia comunicació audiovisual i ha fet un curt sobre el tema que ara ens ocupa. Crec que és molt interessant perquè ens mostra l'amor en la seva forma més senzilla. Amb personatges molt qüotidians aconseguiex fer-nos concebre l'amor como una cosa accesible fugint dels tòpics i dels recursos típics.

Per a acabar, només vull citar les últimers frases de la pel·lícula d'avui:

"Un home va al metge i li explica que esta molt preocupat perquè el seu germà es pensa que és una gallina.
El metge li contesta: "I per què no el porta al psiquiatra?"
L'home li diu : "doncs perque necessito els ous".

Les relacions humanes són una mica el mateix. Són totalment irracionals, boiges i absurdes fins i tot però el humans les seguim mantenint perquè, la majoria, necessitem els ous."

En fi... en aquest tema només em queda desitjar-vos sort! Molta sort!

Annalí

Una mica de context

A l'espera de que els altres encarregats de l'autoria d'aquest blog acabin de incorporar-se, aprofto per a explicar-vos breument com està organitzada la residencia... per a posar-vos en context.

Cada resident disposa d'una habitació pròpia (d'uns 20 m2) equipada amb cunina i lavabo individuals, així com d'un petit balcó. L'edifici consta de tres pisos i la planta baixa i compte amb 150 residents de temps complet. La/el resident disposen també del dret d'us de les sales comuns: una sala d'estudi per cada pis, un gimnàs, una sala de jocs amb billar i ping-pong, dues sales de T.V., una d'ordinadors i una bugaderia (1,50€ la bugada).

Annalí